Satèl·lits 2nA
Escoladedracs
Això era i no era un dia normal a l’escola de dracs. Cada dia la professora drac ensenyava 27 dracs. Eren dracs de foc i estaven a l’escola aprenent a volar.
Tots els dracs van aprendre a volar menys un. Però no es va rendir mai.
El drac que no sabia volar no se va rendir i un dia aconseguí volar. Des de llavors tot el grup de dracs volava junt cada dia.
El drac volia aprendre a volar perquè no se'n riguessin d’ell. Amb indicacions i ajuda de la professora ho va aconseguir.
Però no només havien après a volar sinó també a fer boles de foc. I com que eren petits i no en sabien, tot jugant van calar foc a la classe. Però no va passar res perquè la professora amb un extintor ho va apagar.
Tots varen aprendre que amb el foc no s’hi juga.
Una vegada el foc apagat, un drac va sentir que una persona de fora cridava “Auxili! Auxili!” i van anar a veure què estava passant. Els dracs varen veure que al carrer hi havia una nena petita que plorava molt perquè havia perdut la seva gateta.
El drac que estava aprenent a volar va dir que l’ajudaria. Va buscar pel bosc, per coves i va aparèixer un déu egipci que es deia Sobec, i la cova es destruïa però el drac va trobar la gateta però no hi arribava. Sobec va ajudar al drac i amb la mà el va impulsar. El drac va agafar la gateta i van sortir volant.
Quan varen arribar on estava la nena que encara plorava la gateta va saltar al seus braços i la nena va deixar de plorar.
La nena, que es deia Sara va agrair als dracs i els va dir adéu. Després es va adonar que tenia un gos davant ella que volia menjar-se el gat.
Sara va córrer per agafar el seu gatet i va tornar a cridar els seus amics els dracs. Ells van tornar per ajudar-la de nou. Els dracs, que ja sabien volar, van agafar el gos i el van portar volant el més lluny possible.
Al mateix temps, en Sobec, que encara era a la cova que estava a punt de derrumbar-se, va aconseguir sortir fent màgia amb una catifa màgica. En Sobec va acompanyar els dracs a deixar el gos i després va acompanyar na Sara i el seu gat.
Quan els dracs varen arribar a l’escola i després de fer boles de foc, varen decidir que volien aprendre a anar en bici. Van deixar anar en bici a na Sara, però la bicicleta va sortir pels aires, perquè era una bicicleta voladora. Els dracs van rescatar na Sara i se van fer molt amics.
Però després es van enfadar els dracs amb les bicicletes perquè se’n varen anar volant soles al bosc encantat, sense els dracs. Així una altra vegada més els dracs van demanar ajuda al seu amic Sobec perquè els ajudés a recuperar les seves bicicletes i poder aprendre a anar-hi.
Després de recuperar les bicis varen tornar a l’escola a aprendre a anar en bici. Quan varen aprendre varen fer una excursió a la platja.
Quan varen arribar a la platja se varen banyar i quan feien boles de foc a l’aigua s’apagaven i van sortir a la sorra a fer un castell molt gros amb tots i van jugar com si fossin dracs d’algun castell.
Allà es van trobar amb Sara una vegada més. Van parlar una mica i van jugar junts a volei. Després els dracs van volar i van jugar per l’aire. Sara estava entretinguda jugant amb el seu gat, els dracs van continuar amb la seva excursió i li van dir adéu a Sara.
Quan els dracs estaven d'excursió van trobar un regne. Allí vivien una princesa i moltes donzelles. Els dracs van ser molt ben rebuts per la princesa, però no per les donzelles. Quan la princesa els va veure no volia que marxessin. Els va dir: “sereu com els meus nens”.
Però les donzelles van dir:”no és bona idea, els dracs tenen mala fama, no ens podem arriscar”. La princesa va contestar: ”cal que els coneixem abans de creure en les opinions del altres”. Les donzelles és van adonar que la princesa tenia raó ja que els dracs es comportaven de forma amistosa. Els dracs es van posar feliços de la seva nova llar.
Conte contat conte acabat, si no és mentida serà veritat.
